Parla
referint-se a algú, a la noia, i en primera persona.
Un
noi (això ho sembla) admira a una noia d’ulls negres, galtes roges i llavis
humits. Aquesta dona va poques vegades a casa, i ell espera amb ànsies
l’arribada d’ella. Ella parla poc i només arribar, es va al sofà i es posa a
mirar el sostre, moment que ell aprofita per despullar-la sense molestar-la (es
pot pensar que fan l’amor). Ell dormia al sofà perquè tenia por dels moviments
perillosos que ella feia a la cama. Ella es despertava sempre la primera i
obria la finestra i s’anava en un moment.
Quan
s’anava ell no sabia quan tornaria. Mentre ella no estava a casa, ell passejava
pel carrer, comprava llibres, mirava diaris, mirava les cames i culs de les
noies, anava al cinema, sopava hamburgueses i bevia vi, que no li agradava
molt... Arribava a casa i l’esperava llegint un llibre al llit, i com no
arribava s’adormia. Així va estar uns dies fins que es va cansar de fer el
mateix. Va decidir quedar-se a casa i no es movia del llit. Menjava pa i llet
però molt poc, passava fam. Veia passar els dies sense comptar-los, veia els
rajos del sol que passaven per la finestra i se n’anaven.
Un
dia va arribar, com sempre, sense dir ni hola
i pàl·lida. Ell es va aixecar del llit i la va despullar una altra vegada com
abans, com si fos un retorn al passat o la mateixa rutina de sempre quan ella
tornava. FI.
No hay comentarios:
Publicar un comentario