miércoles, 1 de mayo de 2013

4. Formació professional, de Sergi Pàmies.



En tercera persona.
(Els paràgrafs DEL CONTE, no els d’aquí, es van tornant entre les accions de la dona i de l’home).
Una dona escolta el so de les claus de la porta de sa casa. És el seu marit, que arriba després de molts dies treballant fora. Arriba sense avisar. Ella, espantada, ja que estava acostada amb un fuster, el seu amant. La dona obliga al fuster a amagar-se a l’armari i recull la roba que portava exceptuant la gorra, blava i bruta. L’home no sospita res, de moment.

Marit i muller s’abracen i fan l’amor poc després. Ell es posa a veure les notícies i el sorteig de loteria i quan acaba, se’n va a la dutxa. Ella li recull la roba i li diu al fuster, que es deia Pepito, que aguanti dins de l’armari. L’home s’adona de la gorra blava del fuster, ja sap que la seva dona li ha enganyat amb un altre, i a més li avisa a la dona que ha de trucar al lampista perquè l’aigua surt freda. Tot i que ja sap que el fuster és a casa seva, li pregunta a la dona de qui és la gorra. Li respon que és del fill de la veïna. Es van posar a dormir, però l’home no ho feia, tenia els ulls tancats i escoltava tot el que passava per l’habitació. Va sentir que la seva dona llevar dues vegades per saber si el fuster encara era viu a l’armari.

Quan la dona es va a posar a dormir i somiar (somiava que treballava a un supermercat i que va conèixer a un militar amb qui anava a un parc d’atraccions), ell es va llevar, va beure una mica d’aigua de la nevera i va començar a pensar en com mataria al fuster.

Ell va agafar la pistola i amb l’ajuda d’un coixí perquè no ressonés el so de l’arma va introduir-la per la boca del noi, ficant-li dues bales (encara més, ell havia adormit a la seva dona amb xop d’èter). Se’l va emportar al cotxe i va posar el cadàver al maleter. Va tornar al llit.

Hores després, la dona es va despertar quan el seu marit es disposava a marxar direcció Castelló, València i Alacant, per motius de treball, però també per a visitar l’amant d’ell, la Berta. L’home va sortir ràpidament amb el cotxe, i després de pocs minuts es va aturar per a llençar el cadàver a un pou, cremant-lo amb mistos. Ell va continuar fent el viatge tot tranquil.

La dona, a casa, va mirar que el fuster ja no era a l’armari, pot ser havia escapat. El va voler trucar al telèfon però no responia. Va anar al taller a on el fuster treballava, però estava tancat i els operaris encara l’esperaven a la porta. Pot ser estaria borratxo, van pensar els operaris.

L’home va arribar a casa de la Berta, guapa i boja, que feia temps que no la veia. Va fer l’amor amb ella, sense preàmbuls. Va passar allà cinc nits fins a retornar a casa de la seva dona.

La dona encara no havia trobat a on parava el fuster. Va trucar al lampista per arreglar-li la avaria amb l’aigua de la casa. Va arribar. El lampista era alt i silenciós, i després de mirades intenses, van finalitzar ajaguts a un mateix llit. El marit arribava i es va adonar que les claus que portava eren les de la casa de la Berta. Com a la situació inicial, ella va sentir el soroll de la clau al pany de la porta i va obligar al lampista que s’amagués a l’armari. FI.

No hay comentarios:

Publicar un comentario