En
primera persona, és una carta dirigida al seu amor de la seva vida.
La
protagonista (no sabem el seu nom) enyora la mar com a mitjà d’unió entre els
dos enamorats i recorda constantment el passat que va tenir amb el seu amor, la
seva professora Maria. La Maria era homosexual, ella bisexual per pressió.
Recorda
quan es van trobar per primera vegada i van tenir el primer contacte. Va ser a
un teatre, ella, la protagonista, era adolescent. Van començar a sortir,
sortien i passejaven pels carrers de la ciutat de Mallorca i també pel camp.
La
seva relació es va trencar després de 8 mesos i sis dies quan l’adolescent va a
estiuejar a Barcelona. Es va trencar per haver-se provocat un escàndol públic i
els comentaris que es feien al respecte. Elles es volien mútuament. Un dia
abans del trencament, es trobaren al passeig marítim i se’n van anar en vaixell
enmig del mar. Allà es van despullar i “va començar l’aventura” i el seu procés
per arribar a la bellesa.
Es
va anar a Barcelona, amb els seus oncles. No sortia pas a fer el que es fa a
l’estiu: sortir a passejar, a la platja, a prendre el sol.. No. Ella no volia
oblidar-se de la seva estimada. Va començar a escriure cartes però que no van
ser respostes ja que la Maria no va voler l’adreça de la casa dels oncles de la
noia. Pensava que, si estigués en aquell moment amb ella, l’ajudaria en acabar
la tesi.
Va
acabar l’estiu, i van començar les classes (el curs era l’any 1964-1965). Es
van tornar a veure, ja que la Maria era la professora de la noia. La Maria
desviava la mirada, però per la tarda, quan la noia passejava pels mateixos
carrers que quan ho feien juntes, la Maria va passar pel seu costat amb el seu
cotxe. Parlen a dins del cotxe i la Maria ho deixa ben clar: diu que l’amor
entre elles no té finalitat i ho han de deixar. La noia no ho volia això.
Passaren
els mesos, i al final de curs, la noia va començar amb un noi basc que es deia
Jaume. La Maria es va molestar i espiava a la parella constantment. Un dia,
parlen entre elles: la Maria es preocupa per l’adolescent, però ella li respon
que les coses van perfectament amb el Jaume i que vol que continuï tot així.
La
noia, que ja no era tan adolescent, es va anar a estudiar a Barcelona (Es
considera que la noia ja ho havia deixat amb el Jaume quan es va a anar a
Barcelona). Les dues dones es comencen a enviar cartes entre les dues.
S’enviaven cartes tristes i alhora amoroses. Un dia, ella va escriure una carta
molt llarga en la que explicava que encara estava molt enamorada del seu amor
i que va trencar i va llençar per la
finestra. Va pensar en el seu amic Miquel, que l’havien empresonat després de
ser detingut en una manifestació, en la qual també hi havia participat la
protagonista. Tenia una barreja de sentiments: la tristesa pel seu amic i el
record del seu amor.
Els
anys passaven molt de pressa per la noia. No anava gaire a les classes i
s’avorria quan anava. Van ser cinc anys presenciant conferències, llegint
llibres, assistint a festivals, reunions de la CCOO i el PSUC.
Als
estius, les dues dones no coincidien. La Maria tenia viatges a l’estranger per
a congressos de matemàtiques (ella era la professora de matemàtiques, per
tant). Fins i tot, una persona rica se la va voler emportar als EEUU, però que
finalment no va acceptar. Això volia dir que encara continuava l’amor mutu
entre les dos, ella ho representava amb les cartes amoroses que enviava i la
Maria deixant perdre una ocasió molt bona de futur.
Mesos
després, la protagonista va acabar la seva carrera (la de Matemàtiques, igual
que la Maria) i va publicar que es casaria amb un company de curs, en Toni, que
ja sabia la relació que va tenir la noia amb la seva professora. Van avisar
perquè hi anés la Maria a presenciar-ho, ella va acceptar. El dia de la boda,
la professora va desitjar felicitat a la parella, però ho deia amb nerviositat
i dolor, llavors la Maria es va posar a plorar a l’instant.
Torna
a la realitat (parla en futur al darrer paràgraf) (el narrador ho explica quan
encara les cartes encara no han arribat a les mans de la Maria). Ella, la
protagonista, anuncia que tindrà una filla i té por de morir quan la nina (ja
que vol que sigui nena) hi nasqués. Si mor, vol que li posin Maria i que
l’enterrin al mar, el nexe d’unió de les dues dones. A més, desitja que la
Maria (la professora) sigui enterrada damunt de la protagonista, per estar
juntes al mar, a un altre món.
No hay comentarios:
Publicar un comentario