En primera persona.
El propi autor es troba enmig d’una guerra i s’apartà del
lloc de lluita. Ell no contenia armes. De sobte, apareix un paracaigudista
estranger del bàndol enemic amb una metralladora i una bicicleta plegable prop
del protagonista. El militar li pregunta a on està l’Ajuntament d’un poble
proper. El protagonista li avisa que si va al poble, li agafaran ja que
l’uniforme que porta és vell al que porten els militars de l’època. El
paracaigudista s’asseu al seu costat, pensatiu. L’autor pensa en barallar-se en
aquell mateix lloc (no se sap ben bé per què ho diu). L’altre respon que el
resultat de la batalla no valdria oficialment per a la guerra, per això, havien
d’entrar al camp de batalla.
Van intentar entrar al camp de lluita però les bales, el
soroll i el fum els espantaven. No van voler perquè destorbarien a la resta
(fer nosa).
Finalment, l’autor intenta convèncer a l’altre per fer una
baralla a cops de puny, sense armes, i amb una condició: el que guanyés faria
presoner al perdedor i es faria amb les armes. El militar va acceptar i va
començar la baralla. L’autor va guanyar i va anar al campament on el general li
esperava El general el volia recompensar amb alguna cosa, però el protagonista
va voler la bicicleta que li va guanyar al paracaigudista. FI.
No hay comentarios:
Publicar un comentario