3. A nivell de croissant, de Sergi Pàmies.

En tercera persona.

Un home, metre vuitanta, està a la cafeteria, llegint el diari esperant a que li donin l’esmorzar de sempre: un cafè amb llet i dos croissants. Alhora pensa: no entén com pot la gent esmorzar ous amb bacon o un simple préssec. Li emporten el menjar, està calent. Deixa el diari a la taula. N’aboca el sucre dins de la tassa i ho remena amb la cullera. Agafa una banya d’un dels dos croissants, la suca i se la menja. Agafa l’altra banya del mateix croissant i fa el mateix. Agafa una de les banyes del croissant restant, se li cau dins de la tassa. Introdueix la cullera per trobar el tros que se li ha caigut dins però no el troba. Ell, desesperat, es beu el cafè però no sent el tros de pasta. Pensa que el cambrer li ha enganyat, que hi ha alguna cosa amagada sota la tassa. Demana un altre cafè amb la darrera banya a la mà. Quan se’l donen l’aboca directament dins de la tassa per comprovar si desapareix una altra vegada. No la troba, la banya. Està horroritzat. Se’l beu i paga l’esmorzar. Els cambrers es queden sorpresos ja que mai havia demanat dos cafès.

De camí a la feina se li punxa una roda del cotxe. No podia arribar a temps a una reunió de secretaris del ministeri. Després d’arribar tard, no entén del que s’està parlant a la reunió. Pensa constantment en el fet amb els croissants. Dina poc i treballa sense ganes. Surt de sa casa, va la rellotgeria per a canviar-se la corretja i compra una mica de menjar i espuma d’afaitar.

Arriba a casa i omple la banyera d’aigua. Es desvesteix i s’introdueix a dins. Se submergeix i es queda una estona sota l’aigua. Està del que viu. Sent que se’n va del món i que s’allunya de la superfície de l’aigua. Els pulmons ja no li responen. Obre els ulls i veu que encara manté el seu cos. Es belluga una mica. Finalment, ja no li queden forces i s’ofega. Ha mort i ho sap. Mentre baixa pel desaigüe, li havia agradat somriure en vida i descobrir per quin desaigüe havien fugit els croissants. FI.