5. La monarquia, de Quim Monzó.

En tercera persona.

Conte assemblat amb el de la Ventafocs: una noia que ha sigut reina, la qual perd una sabata (del 36 i que només li cabia a ella) mentre fugia quan s’estava acabant l’encanteri i tot tornaria a la realitat.

El seu marit, el rei, tenia una amant. Ella ho sabia però no ho volia expressar per no afectar a la monarquia. Ella volia al rei, fins i tot plorava, i cada vegada es veien menys. Ella no sabia per què: perquè ella no el satisfeia o perquè el rei les demanava de fora, a on es veien el rei i l’amant.

Estava penedida per haver tingut sort quan la sabata encaixava en el seu peu, havia estimat més que aquella sabata hagués coincidit amb la talla d’una de les dues germanastres (una utilitza un 40 i l’altra un 41). Fins i tot, volia ser l’amant del rei abans que la reina abandonada al llit conjugal.

Un dia, després de sopar, el persegueix fins a la cambra a on es reuneix amb l’amant. Arriba fins allà, el rei entra, ella es queda fora. Comença a escoltar crits i paraules de dues dones a més de la del rei. La reina obre la porta sense que ningú de dins s’adoni. Només pot veure tres parells de sabates: les del rei, un parell de la talla 40 i un altre de la 41, podrien ser les seves germanastres. FI.