Narrador
extern. Tercera persona.
Una
parella d’ancians (això ho sembla) beuen cafè i mengen pastís, no tenen altra
cosa què fer. Passen molta calor i per mandra no obren la finestra. Tanta
mandra que ell no vol matar una mosca que volava al voltant, ja que segons ell
no molestava. El sol reflexava damunt del mur de l’habitació a on estaven i
damunt d’unes plantes quasi bé mortes (una heura). Jugaven a les cartes i no
parlaven molt entre ells, a l’home li molestava encara que fos un petit soroll.
Quan
va arribar l’obscuritat al carrer, van obrir la llum i van recollir les cartes.
Encengueren el televisor, i, després d’haver vist els programes que volien, van
menjar el que tenien posat a la taula, un menjar que estava fred, i poc després
es va dormir a les mateixes butaques a on estaven. Moltes aus es van refugiar a
la finestra de la casa (coloms, galls, gavines, caderneres...). Quan es van
despertar, les aus ja no hi eren. Es torna a la posició inicial, prenent cafè i
pastís, amb la mateixa mandra del dia anterior.
El
conte significa l’avorrida i monòtona vida dels ancians, tots els dies són el
mateix i sempre les mateixes preocupacions i mateixes rutines.
No hay comentarios:
Publicar un comentario